URC

«Fer la reforma a Roma és com netejar l’Esfinx d’Egipte amb un raspall de dents», va afirmar el papa Francesc en el seu discurs de felicitació nadalenca a la cúria romana, citant una frase de Mons. Frédéric-François-Xavier De Mérode. Cada any, uns dies abans de la celebració de Nadal, es reuneix amb els membres de la cúria. En les cinc intervencions, sempre a la llum de la reforma que està impulsant, ha tocat els temes següents: professionalitat i servei; catàleg de mals, que agrupa quinze malalties i temptacions: catàleg de dotze virtuts necessàries; dotze criteris-guia de la reforma i uns quants passos fets en un total de dinou. En aquests quatre anys, la seva mirada s’ha dirigit cap a l’interior de la cúria romana (ad intra). Aquest darrer any, ha reflexionat sobre la cúria en relació cap a l’exterior (ad extra) descrivint sis àmbits concrets. Aquests discursos són clars, directes, essencials. Va al gra. És conscient del càncer de l’autoreferencialitat, que amenaça la cúria romana, a través d’una lògica d’intrigues degenerada i de petits grups que s’infiltren en els organismes eclesials, amb la pèrdua d’alegria i de capacitat de servei. Recorda un altre perill, que afecta els que traeixen la confiança o s’aprofiten de la seva situació, que es deixen corrompre per l’ambició o la vanaglòria, i quan són delicadament apartats s’autodeclaren equivocadament màrtirs del sistema, del «Papa desinformat», de la «vella guàrdia»…, en comptes d’entonar el mea culpa. El Papa no oblida en el seu discurs «la immensa majoria de persones fidels que hi treballen amb admirable compromís, fidelitat, dedicació i també amb tanta santedat».

Tres reflexions. Primera, importància de la cúria romana. En els meus anys d’estada a Roma, vaig tenir l’oportunitat d’entrar en contacte amb alguns membres de la cúria. En general, vaig considerar que el seu poder material és més aviat fràgil, però que es troben en la dinàmica d’un poder espiritual de grans proporcions. Un poder que no arrenca de les seves capacitats personals sinó de la missió rebuda. Terra adobada per prestar el millor servei amb generositat profunda i, a la vegada, per ser temptats pels pecats capitals, especialment l’orgull, la vanitat i l’enveja.

Segona, els organismes eclesials restants no estan exempts de les mateixes malalties i temptacions.Organismes diversos: conferències episcopals, diòcesis, parròquies, congregacions religioses… Criticar la cúria romana és fàcil. La llunyania ho afavoreix. Aquí es tracta de mirar-se a si mateix, de ser lúcids per detectar el nostre compromís en el servei o de descobrir també les nostres xacres i vanitats. Amb lucidesa. Una crida a la conversió.

Tercer, una invitació als partits polítics, als organismes dels Estats, al món judicial, a les forces de l’orde, als emporis econòmics i mediàtics… per fer el mateix exercici del papa Francesc.No es tracta d’engegar el ventilador per embrutar els adversaris, sinó de mirar-se ells mateixos per convertir-se o dimitir.